AUGURI
CATERINA
[P.A. Bertoli - M. Dieci]
Quand arive dicemb'r a ven Nadel
e l'an le merz da buter via
am per del volti d'eser arive
che stet'r al sra al piò bel an c'a se csia,
am per del volti d'eser arive
che stet'r al sra al piò bel an c'a se csia
.......
Auguri Caterina bauni fest
at augur d'en turner piò ala risera
e dè a to fiola che la staga ateinta
c'la vaga a l'erba brosca menga amera
Am
ven in meint ed toti gl'avventuri
ed quand an'mera anchera fat la berba
ed quand la veta l'era saul na pianta
però tota la fruta l'era aserba,
ed quand la veta l'era saul na pianta
però tota la fruta l'era aserba
Auguri Caterina bauni fest
at augur d'en turner piò ala risera
e dè a to fiola che la staga ateinta
c'la vaga a l'erba brosca menga amera
Ag
fò na sira ch'à fen na festeina
al zio ed Rolando al s'imprestè la tesa
ma dop fini cal poch ed vein c'a ghiven
as tuchè per scalder's d'ander in cesa,
ma dop fini cal poch ed vein c'a ghiven
as tuchè per scalder's d'ander in cesa
Auguri Caterina bauni fest
at augur d'en turner piò ala risera
e dè a to fiola che la staga ateinta
c'la vaga a l'erba brosca menga amera
Epor
Nadel le al dè c'as fa i auguri
perchè l'an vec le dre c'al scapa via
speram ch'a sia dabaun la volta bauna
che stet'r al srà al piò bel an ch'a se csia,
speram ch'a sia dabaun la volta bauna
che stet'r al srà al piò bel an ch'a se csia
Auguri Caterina bauni fest
at augur d'en turner piò ala risera
e dè a to fiola che la staga ateinta
c'la vaga a l'erba brosca menga amera
|
EDVIGE
[P.A. Bertoli]
Edvige, Edvige, Edvige, bela
fiola,
a i temp ch’andè ‘n al brogn deiter
dai “Sola”
prema tem fev capir che tem vliv bein
e pò tem fev ciaper da i cuntadein.
Edvige, Edvige, quanti bastunedi
i deven via e quanti an ho ciapedi
quant tè te vliv de me c’ha fes al
leder
e pò t’andev a direl con me peder.
Edvige, Edvige, Edvige, tota mora,
a me tem vliv manderm a la cariola
t’andev a fer el feri so a la Sera
mè in Secia tot al dè a spaler
la gera.
Edvige, Edvige, Edvige, me muiera
at catè a let con un con la dintera
e te pensand c’ha psesa dvinter mat
tem ges mo ded la a laver i piat.
Edvige, Edvige, Edvige, brota troia,
ades ch’io magne tota quant la foia
a pagarev sicur pio d’un milliaun
stem dii se’t fe da burla o tfe da baun.
L'OT
ED SETEMBER
[P.A. Bertoli - M. Dieci]
L'ot ed setember d'un dè pin ed saul
me a iera a let amalee,
anghera menga però im han cuntee
ch'i fen baraca in di pree
is
vliven bein come al festi ed Nadel
e i se scambieven di slee
e ogni tant is baseven tot quant
come chi fosen fradee.
Erla
sopa o erel pan bagnee
erla curta o erla langa tse
quand is ein truvee tot amucee
i han parlee balee magnee cantee
I
gh'eren tot dai piò grand a i piò cech
con la stanela e coi bregh
chi s'impumeva ed gnuchet e turtee
chi andeva a naud in dal legh
a
un sert mumeint i han ciapee l'arsipret
e i l'han sbatù deit'r a un cius
po' igh han fichee anch du o tri maresciee
e i han sre so con di sbus
Erla
sopa o erel pan bagnee
erla curta o erla langa tse
quand is ein truvee tot amucee
i han parlee balee magnee cantee
L'ot
ed setember d'un dè pin ed saul
i han fat baraca in di pree
le ste la festa piò bela del mend
e mè a iera a let amalee. |
UN'INSENI
[P.A. Bertoli - A. Borghi]
(da "S'at ven in meint", 1978)
L'era una not come tanti ch'ag nè
quand as va a let stof e stlee
ma apeina desd am sintè come un re
per quel ch'am era insugnee.
Tot i operai ch'i
lavureven
ig' iv'n al gost ed camper
e quand da vec i er'n in pensiaun
ig'n iv'n anchera da insgner.
Tot i ragas ier'n
insem ai piò vec
come dau faci d'un spec
gninta piò leder e gninta bancher
e gninta carabiner.
I calabreis e i
piemunteis
is abraseven fra 'dlaur
e i mariner coi muntaner
i eren dacord e d'amaur.
Un po' piò
avanti ag era un tapet
fat col staneli di pret
nisun al vliva cmander in un gueren
con la paura 'd' l'inferen.
Gninta piò
pegri gninta piò lauv
gninta pastaur e padraun
pochi paroli seimper piò fat
gninta piò furb o coiaun.
A vdè paser
una banda ed suldee
con di salam tot lighee
i' ven fat so in un fas da bruser
tot qui ch'ig vliven cmander.
ché i capitani
lè i generee
con i teneint e i magiaur
e po' i minester zodes e Pepa
industrie dittataur.
I fen na busa piò
granda dal saul
ig fichen deinter l'unaur
po' quand al rosch al fò tot e spasee
i anden a fer so el sitee.
Gninta piò
guera sauvra la tera
gninta piò nee difereint
i eren tot seri i eren tot baun
seinsa guarder i pareint.
L'era una not come
tanti ch'ag né
quand as va a let stof e stlee
ma apeina desd am sintè come un re
per quel ch'am era insugnee.
|
MARISA
[P.A. Bertoli]
Fò
con Marisa c’a squacè csa l’era i fiaur
e am acursè cuma le
bel a fer l’amaur
andev’n in gir inmes a i
pree zò dai rivas
e s’asachev’n inmes ai sas.
Fò con Marisa ch’am
paseva in bianch el not
e am descurdeva ed tot dal
gran ch’à iera cot
e a iera smort come ch’a
fosa amalee
e invece a iera innamuree.
E quand me medra la me vdiva
apeina alvee
l’am giva: “Guerda che te
tot e spigasee”
e la penseva: al gà
la facia ca coiaun,
e intant l’am feva i zabaiaun.
Me ped’r al deva a veder
d’en saveiren gnint
e am parleva dla partida
cliva vint
ma insam la conda am cateva
de ed set banch
el so cravat e un quelch
mel franch.
Fò con Marisa ch’a
imparà a fer l’amaur
e at diventè amigh
ma propia amigh di genitaur
e anch ades dop tota l’acqua
cle pasee
a son anch’era innamuree.
IACHEM
(P. Bertoli - M. Dieci)
S'at vein in meint a la sira
quand a ven da te
s'at ven in meint
'd'gnir'm a dmander
dove a son stee durant al dè
s'at ven in meint d'eser gelausa
tant tal see mei che me
ch'a vag a vag a lavurer
A me am piasrev a la sira
quand a ven da te
am piasrev gnir't a dir
ch'a son stee in dom per a me
acse te et penseres ch'a son stee con na mora
e alaura a vrev veder quel ch'et fee.
Ed dè an ven piò l'aura
ed pseir corer da te
però ag ho paura
ed sintir't ed dmander.
A me am piasrev a la sira
quand a ven da te
am piasrev an sintir
gnanch na mesca vuler
sintir't asvein a me
a redar e a ciacarer
ma seinsa seinsa mai dmander. |